Dates
15 d’agost, el món al revés. Aquell dia per aquí feia molt de fred, però un sol esplèndid, a Barcelona em deien que feia fred. Tot el fred que es pot tenir en un mes d’agost, però calor no teníeu... A mi la veritat, el dia em va fer recordar aquells dies anticiclònics del mes de gener a l’Empordà, fantàstics mentre dura el sol, glaçats quan aquest s’amaga. Doncs nosaltres va ser el que justament vam fer, en comptes de dinar vam sortir a passejar i aprofitar el sol fins a les 16h, després encara que ja no fos hora vam preparar-nos alguna cosa.
30 d’agost, sant Fèlix i Santa Rosa de Lima. Diuen les cròniques, gràcies X, que la jornada va ser memorable. Era per estirar-se els cabells pensar en el que em vaig perdre. Però es que aquell dia em vaig perdre coses interessants per partida doble. Encara que teníem força feina, amb na G ens vam prendre el dia lliure, el nostre destí Caguach, una illa que es troba a unes 5 hores de navegació des de Castro, nosaltres vam optar per llevar-nos abans de les 6h, per viatjar en bus fins a Achao i des d’allà viatjar “només” dues hores en lancha. Malauradament en arribar a Achao el port era tancat pel mal temps... No hi havia res a fer, no era possible arribar a la gran festa religiosa a l’illa en motiu de la santa peruana. Havíem perdut el dia? Matinat en va? Ho semblava, però realment el dia no va ser perdut, ni molt menys. Amb en C i en D, dos francesos que fa uns mesos han arribat a Chiloé i amb els que preteníem passar el dia, vam anar a la casa d’una amiga d’ells per aprofitar la matinada. Doncs bé entre una cosa i una altra, vam començar esmorzant, però al final va anar arribant gent que tampoc havia pogut viatjar i el dia es va transformar en un asado, amb música en directe, ball i el que faci falta. L’anècdota del dia, estàvem escoltant música i de sobte comença a sonar Dusminguet! Va ser un bon dia. L’11 de setembre, diferents visions. A casa no tinc ni idea amb quines condicions i amb quins ànims es va celebrar aquesta data. Amb les poques dades que tinc (les que m’heu donat en els vostres darrers correus, gràcies I, gràcies L) crec que en tinc prou per saber que, com a mínim, l’ambient estava enrarit. Aquí diuen que hi sol haver incidents, especialment a Santiago, la veritat com que a casa no tenim TV, no sé ben bé com deuria ser enguany. En tot cas em quedo amb la frase que algú em va dir: l’11? No hi ha res a celebrar! La següent data important de la que us vull parlar és del 18 de setembre, en aquesta data es commemora la independència de Xile, el 1810 (algú em pot ajudar? Espanya, com estat modern, té més o menys la mateixa antiguitat, no?) Bé, al que anàvem. El dia és el 18, però en general durant tot el mes de setembre el país es transforma i especialment el cap de setmana llarg en que es celebra bevent i menjant a dojo (aquest any van ser 4 dies!). Jo vaig viatjar el dijous cap a Talcahuano, cap a casa els pares de na G. I allà va ser un no parar: divendres compres, dissabte casament, diumenge anticuchos (broquetes), dilluns asado i dimarts vam aprofitar el sol per anar a la platja (tot i que no feia la calor com per pensar en banyar-se), dimecres ens vam intentar recuperar una mica abans de viatjar de nou cap a casa durant tota la nit. Vosaltres tot just acabeu de celebrar la Mercè, alguna cosa interessant? Alguna novetat? Algun fet destacable? La veritat no me n’heu dit gran cosa, per tant suposo que no ha passat res d’extraordinari. M’equivoco?
Per aquí la primavera ha arribat amb força, plovent! Fa una pila de setmanes que s’albirava: arbres florint, els ocells i poc a poc anar avançant han començat a sortir les fulles...
Aquest text el vaig començar a escriure qui sap quan, possiblement a finals de setembre. Suposo que el volia continuar però ara ni tan sols recordo que em calia afegir-hi. Des d’aquelles dates fins ara la voràgine. Per tant ni un minut per escriure. Millor penjar-lo i compartir-lo amb vosaltres!
