Panellets en màniga curta
Bé, la meva voràgine del mes d’octubre m’ha portat a treballar bastant (després de tants mesos ja ho desitjava) però no calia tot de cop, a canviar-me de casa i a emprendre un viatge transoceànic. Si ara sóc a Barcelona, però només temporalment!
En tot cas des de que vaig arribar, avui fa dues setmanes, no m’he tret les sandàlies i posar-me pantalons curts m’ha fet una mica d’angúnia, per exagerat. I fins ahir: panellets, castanyes, moniatos i castells en màniga curta. Qui ho podia pensar!!!! A per cert i per si no fos poc, a més votar. No, no he vingut només per això, també ho hagués pogut fer per correu, ha estat només casualitat. Quin dia més ple! Malauradament (de fet sent conscient de les meves paraules, hauria de dir afortunadament) , ara sembla que s’ha acabat i ja podré guardar les sandàlies fins l’any vinent! Segur? Ni pensar-hi me les enduré amb mi i espero poder-les fer servir a tutipleni durant l’estiuet a Chiloé! En tot cas de moment a Barcelona i carregat d’estrès entre sopars, dinars, gestions diverses, trucades, xerrades. Decididament el problema no és on sigui, això de l’estrès deu anar associat a mi. Apa-li siau!
