Vivències "chilotas"

Chiloé, quan els conqueridors arribaren a aquestes terres li posaren el nom de Nueva Galícia, un nom bastant encertat si tenim en compte el paisatge amb que es trobaren. Afortunadament el que prevalgué fou el nom original Chiloé, terra de gavines. Un nom també encertat i força més poètic. De totes maneres Chiloé no només és terra de gavines, sinó que també ho és de llops marins, pelicans, pingüins, corbs marins, treiles, bandúrrias, jotes i tiuques. També diuen que en aquestes terres hi ha altres bèsties, entre elles els coipús. Ja té delicte, recòrrer tants kilòmetres per retrobar-me amb ells. Veure'n seria com retornar als orígens! Si ens fixem en el bestiar domèstic abunden les vaques, ovelles, gallines i chanchos (per a nosaltres simplement porcs)

Evidentment entre tota aquesta revisió faunística no em puc oblidar d'unes bèsties de dos potes i tota l'activitat que els acompanya! Els primers dies he anat coneixent xilens no chilotes, afincats més o menys permanentment a la illa. La majoria d'ells professionals qualificats que han aterrat aqui en algun moment i que han optat per quedar-se en aquesta illa. De chilotes autèntics n'he conegut més aviat pocs, però les seves aportacions a la meva estada aqui han estat importants. Una de les imatges més insòlites que he vist des de que sóc aquí va ser veure com li explicaven a un chilote (la majoria d'ells són de zones rurals i venir a Castro és tota una odisea!) com havia de fer servir un caixer automàtic! Realment va ser un aprenentatge, una cura d'humiltat: el món no només és com jo el conec!

Un altre contacte el vaig tenir ahir, vaig sortir a terreno,  l'eterna paraula per dir sortir al camp. Vaig sortir amb n'Abel, un dels que porta el Fondo Minga (un dels projectes de Bosque Modelo, del que hauré de parlar en algun moment, enormement interessant), la feina a fer era visitar algunes de les persones que han optat a un dels microcrèdits per al desenvolupament rural que lliuren. Entre altres persones vam conèixer a una dóna, que com a mínim podria dir que els tenia ben posats! Era una autèntica matriarca, però a més guerrera a més no poder. És una dona indígena, huilliche concretament (els mapuches de Chiloé), vam estar una estona a casa seva i va degollar a tothom, als polítics, a les salmoneres, al cacique de la comunitat (una mena de lider local dels huilliches). Un personatge que segons sembla es dedica a omplir-se les butxaques a costa del conjunt de la comunitat. Res que de la corrupció semblña que no se'n salva ningú!

Bé i potser que ara parli una mica de mi. Ara em començo a trobar una mica més centrat, tot i que no tinc gaires ocupacions, em sento una mica més aposentat amb el tema casa, tinc algun espai per a fer servir un ordinador i de tant en tant tinc alguna sortida al camp. El proper element d'interés és anar al "cine", ja que estan fent un cicle de cine arte al centre cultural de Castro, cada dia emeten 4 pel·lícules. Ahir em vaig perdre Amelie, entre d'altres i ara a les 11h del matí vaig a veure Good Bye, Lenin! Així que gairebé me'n vaig i deixo d'escriure fins a la propera!