Monday, November 14, 2005

Inio

Avui escriuré sobre una petita comunitat que la setmana passada vaig tenir la oportunitat de conèixer. La comunitat, anomenada Inio, pertany a la Comuna de Quellón, la població on acaba la Carretera Panamericana. Sembla ser que aquest és l'únic punt d'interès de Quellón, jo no he tingut encara la possibilitat de conèixer-la però la veritat és que amb el que he sentit fins ara, tampoc en tinc gaires ganes.

En canvi des d'allà començaren les 4 hores i mitja de navegació amb una patrullera de l'Armada xilena que ens van permetre arribar a Inio. Es tracta d'una comunitat a la que només es pot accedir per mar (de moment), en un estero (una cosa semblant a una ria), amb cases en ambdues bandes de l'estero, amb la única comunicació entre elles amb barca. En ella hi viuen unes 35 famílies i un total d'unes 200 persones. Es tracta doncs d'una comunitat completament aillada del món exterior. O aquesta hagués estat la descripció que n'hagués fet abans d'anar-hi...

La població té una doble activitat de subsistència i puntualment una laboral de recol·lecció de productes del mar per a vendre'ls. La subsistència consisteix en tenir una mica de bestiar (ovelles, gallines i porcs) i una mica d'hortet. Entre el que produeixen i el que poden portar de Quellón viuen. L'altra activitat, la que reporta ingressos, és bàsicament estacional. Recol·lecció de diferents productes del mar per a vendre'ls. El més important (en volum de feina) és la recol·lecció del pelillo a la platja, el pelillo és una alga marina de la que s'obtenen agar i carragenina, dues substàncies tot i que per a la majoria de mortals són desconegudes resulta que formen part de la nostra dieta diària: en maioneses, xampús, gels, iogurts... productes que en tots els casos tenen funcions espessants. Un altre bloc d'activitats són les subaquàtiques, totes elles amb equips de busseig: recol·lecció d'eriçons (la més important en volum de negoci), de cloïsses i de luma (una altra alga) Finalment, també estacional, hi ha l'activitat turística, ja que encara que sigui ben aillat, a l'estiu sempre arriba algun turista despistat.

La impressió que jo en tinc és que malgrat totes aquestes activitats, no són una gent excessivament estressada pel treball, ben al contrari tenen força temps per a l'oci, un oci que es concentra en veure la tele. Gairebé totes les cases tenen parabòliques per veure TV per satèl·lit i realment la veuen, les persones amb que vaig parlar més llargament han vist més cine que jo, potser no el que a mi més m'interessaria, però estan ben al cas de la majoria del cinema americà. Increïble!

Un dels detalls interessants de la zona és que la platja amb més activitat humana pateix una gran regressió, la meva opinió és que aquesta regressió ha d'anar lligada a la desaparició de les dunes per hiperfreqüentació humana (aquesta és la meva hipotèsi, a partir de la observació de la realitat, però la veritat és que no en tinc ni idea). Independentment d'aquest fet, és ben evident que si no prenen algun tipus de mesura la mar anirà menjant-se el mateix terra que actualment ocupen, literalment la mar s'està menjant la seva propietat!

Finalment el més important que té aquesta comunitat per endavant: el futur. Inio es troba dintre d'una immensa zona que una de les persones més riques de Xile ha comprat. En aquesta zona s'està plantejant de crear un immens Parc privat, però en ell s'obrirà un camí per arribar a la comunitat, creuant una zona de bosc primari totalment aillat. Per altra banda a Inio es preveu construir un aeròdrom, un hotel i algunes cosetes més. Per endavant tenen una gran oportunitat i de ben segur un canvi en les seves vides. El dubte és aquesta oportunitat és transformarà en una degradació (no només ambiental) de la zona? De la comunitat? D'un estil de vida? Jo crec que el desenvolupament d'aquest parc, és una de les coses interessants a observar durant la meva estada aquí. En alguns moments m'ha fet pensar en el destí de les poblacions peunches (mapuches) desplaçades per Endesa a Ralco, espero que el destí d'Inio no sigui tan tràgic com el d'aquestes comunitats de la riba del Bio Bio.

Posted by Pardalet migratori at 13:11:22 | Permanent Link | Comments (1) |
Comments
1 - Interesante visión de este pequeña comunidad de Inio, la verdad es que no la conozco, me gustaría conocer estos lugares apartados donde el aislamiento mantiene aún una serie de actividades que se han perdido en las ciudades mas grandes de la Isla de Chiloé. Sigue posteando y visita mi blog www.islachiloe.blogspot.com ahí hay vivencias de un no chilote en Chiloé, aunque después de 5 años soy un chilote mas.

Agrega mas fotos y felicitaciones (Comment this)

Written by: Rubén at 2005/11/18 - 21:39:33
Write a comment