De Nadal a Cap d'Any
El darrer text acabava amb el meu Sant Esteve no celebrat, segueixo amb alguns esdeveniments de la setmana passada. Us explicava que el cap de setmana de Nadal el vaig passar a casa la G, amb la K, la seva gata. El dilluns ella va tornar de passar el Nadal amb la família, però com que en F encara va trigar uns dies a arribar, vaig estar fins dijous a casa seva. A part del fet de compartir estones amb gent, que sempre és agradable, va ser com un seguit de jornades gastronòmiques. A part de l’intercanvi i de compartir el resultat, el que em va agradar més va ser el fet de compartir el moment de cuinar, però no simplement cuinar alguna cosa rapideta per anar fent, sinó fer algun platet més elaborat, una cosa que feia molt temps que no estava integrat en el meu quotidià. La meva estada aqui no tan sols em depara novetats, sino que també em permet recuperar alguns plaers mig oblidats! La setmana va incloure el Dia dels Innocents que en teoria aqui també es celebra, però jo no ho vaig notar fins avui, en que em comentaven que un dels diaris locals va publicar que havien trobat un estrany ésser a l’illa! És una celebració ben extranya, consagrar un dia a prendre-li el pél als altres!
Finalment el dijous, vaig recuperar el meu espai, la meva habitació a casa en F, però va ser per poc. Ja que s’acostava un cap d’any una mica diferent que he viscut enguany. Cap d’any en terres llunyanes. Aparentment la celebració no havia de ser gaire diferent de la que hagués pogut ser a Barcelona, però va ser un cap d’any ben extrany. Però per a entendre bé la història, cal que expliqui algunes novetats. Després de Nadal en F va venir de Santiago amb en T el seu fill de 4 anys, com li correspon per edat, un nano ple d’energia i ganes de jugar tot el dia, a estones insuportable, però la major part del temps encantador. El divendres a la tarda em van convidar a una festa, donat que ell havia d’estar amb el nano, se’n va anar cap a casa i jo em vaig quedar a Castro, amb la intenció de trobar-nos l’endemà i preparar-nos per al cap d’any. Però les intencions, a vegades es queden en això, en intencions. Per un seguit de casualitats i despropòsits, finalment la festa no es va poder fer, per tant de sobte jo em trobava a Castro, aparentment sense motiu i amb la intenció de trobar-me a primera hora del vespre amb na G. Sense saber exactament com, de sobte es va organitzar a casa seva un carrete, format per una pila de gent que ni ella, ni jo no coneixíem. Ve anem per parts jo no coneixia a ningú i ella a gairebé ningú. Tota la història es va embolicar a partir d’en J, un company seu de la feina. I amb ell van aparèixer una parella de xilens, dos israelians molt joves i un argentí. Vam estar hores xerrant i vam acabar a l’after de Castro, d’on sortíem vora a les 7 del matí, a aquella hora ja només erem 3, però encara vam tenir l’humorada de seguir una estona més. A tres quarts de 8, finalment vaig convidar a en J que marxés (na G ja feia estona que havia caigut), que m’estava adormint mentre ell xerrava i xerrava. Més o menys va ser una celebració de cap d’any avançada, espontània i boja. Evidentment la major part del dia va passar, es va escapar. En alguna hora ens vam llevar i vam sortir a dinar, jo crec que si m’hagués vist jo mateix, per un foradet, hagués pensat que érem dues ànimes en pena. El dinar sense massa alegries, la veritat és que ens va energitzar, però només una mica. I d’allà corrents a fer la migdia. Una migdiada que es va allargar fins a les 20.30h! Jo tenia intenció de tornar a casa, dutxar-me i canviar-me de roba, però evidentment no va poder ser. A partir d’aquell moment, a còrrer: comprar menjar per al sopar de cap d’any i reunir-nos amb els amics. A corre-cuita vam visitar tres supermercats per trobar un troç de carn, part essencial de l’asado que ens havíem de cruspir tot acomiadant el 2005. Finalment després de còrrer i còrrer, ja teníem tots els elements que necessitàvem per al sopar. Per relaxar-nos una mica, massa còrrer en un dia que havia estat de repòs absolut, vam decidir seure i menjar-nos un gelat. Després quan ja eren les 22h vam començar a caminar cap a casa la M i els seus fills en T i en JC, on juntament amb la seva parella, en S, havíem de fer el sopar. Un cop allà vam cuinar una miqueta, vam fer un intercanvi de regals de Nadal endarrerit i abans de menjar res vam acomiadar el 2005 i rebre el 2006. Pel meu gust el ritual és una mica pobre, ja que simplement es tracta d’esperar l’hora i abraçar-se un cop toquen les dotze. De totes maneres, tot i que el ritual dels 12 grans de raïm li dóna un cert encant al tomb de l’any, no deixa de ser un costum ben extrany, ja que d’on surt tot el raïm que consumim en ple més de desembre? Bé doncs després de celebrar que el 2006 ja era amb nosaltres, desitjar-nos un bon any i brindar per nosaltres i per l’any, vam començar a sopar. Carn (al forn i no a la brasa, per un petit problema logístic) i una amanida ben potent, de postres: gelat. L’anècdota del sopar, algú mentre compràvem, va decidir comprar alguns ingredients per fer una salsa per acompanyar la carn. La llàstima és que a l’hora de fer-la li va semblar més oportú que la fes jo, així que ja em veieu “inventant-me” una salsa amb uns ingredients que jo no havia elegit. Va tenir la seva gràcia, però quan jo riure més serà amb la meva venjança, alguna estona seré jo qui compraré unes quantes coses i després delegaré en algú altre la tasca de cuinar. Trobo que té la seva gràcia!
Per cert em permeto interrompre el meu relat per constatar un fet del que tot just ara m’adono. Últimament estic escribint molt sobre cuinar, no crec que es tracti d’un trauma infantil o alguna cosa semblant. En tot cas és ben clar que és un element important per a mi. Casualment l’altre dia en F em deia que disfruto menjant, possiblement. Però en tot cas em permeto corregir-lo, no només disfruto menjant, disfruto amb el conjunt del que suposa: elaborar un plat, assaborir-lo, compartir-lo... Però seguim amb el relat, que havia quedat penjat abans d’aquesta reflexió.
Després de sopar vam sortir a una festa i la veritat és que per ser Cap d’Any, vam ser ben discrets ja que a les 6 ja érem al llit dormint, suposo que els “excessos” del dia anterior havien deixat petja en nosaltres. Vam dormir fins al migdia, vam menjar unes restes del dinar del dia anterior i després de xerrar una estona, vam convenir que valia la pena fer una petita migdiada, jo aparentment no la necessitava, na G si, però finalment també vaig caure i vaig estar gairebé dues hores dormint! Finalment a les 18h em vaig llevar, vaig vestir-me i vaig sortir a trucar per felicitar l’any a la mare. Jo tenia la intenció de trucar a casa pels volts de les dotze, per felicitar l’any, però amb totes les presses ja no ho vaig poder fer, trucar a les 6h del matí (les 10h a casa) em va fer una mica de mandra, tot i que em volia convèncer a mi mateix que era per no despertar a ningú (cosa que evidentment no hagués passat). En definitiva que si m’arribo a despistar ja no arribo a fer-ho! Després d’això vaig poder parlar amb en F i quedar amb ell per tornar a casa. De fet després de gairebé 60 hores, sense tenir-ho previst, ja era hora. De fet necessitava canviar-me de roba, quan me la vaig treure allà es va quedar sola, ben dreta!
Fins aqui la meva descripció d’un cap d’any extens i extrany, això si ben aprofitat!
Tela quin cap d''any, no? esgota només de llegir-lo! quina marxa que portes!!
I tot això amb calor, no? Doncs aquí avui mateix fa fred i plovisqueja, un dia d''aquells de gener grisos i foscos, saps?
Bé, veig que t''ho passes bé, no? Doncs res, una abraçada ben forta i bon any, encara que sigui amb uns dies de retard..
ara marxo, que encara em queda un regalet pendent, quin rollo! (tema Reis a Xile res, no? és ben estrany ben mirat això que fem aquí...)
Un petó
Berta (Comment this)