Per fi, feina! Però la vida no només és això
Abans de res voldria fer notar un canvi en el bloc. He decidit canviar-li el nom. A rel del meu darrer text i d’una sàbia observació de na L, m’he adonat que dir-li vivències xilenes era un error, així que li he canviat l’encapçalament. Per motius obvis no canvio l’adreça del bloc i mantinc l’original. Un cop dit això, anem per feina.
A vegades, no entens com, ets capaç de veure i sentir coses que semblen impossibles. Fa uns dies m’explicaven una història increïble. Fa uns mesos des de Bosque Modelo van ajudar a un dels receptors de microcrèdits (un artesà, al que ni tan sols conec) a postular a un premi de la ONU per a microempresaris. El millor de tot no és que guanyés el premi, ni que hagués de sortir per primer cop de la seva illa, ni tampoc que viatgés en avió, ni tampoc la pasta que es va guanyar, ni que li lliuressin el premi a Santiago... El més sorprenent de tot és que a aquesta persona aquest premi li ha canviat la vida, a ell i a la família. De sobte se senten part d’un món que en ocasions com aquesta jo penso que és un món detestable. Uns mesos després de rebre’l encara es pregunta com és que el premi li han donat a un “indio”, a una persona “con un nombre tan malo como el mío”. La veritat quan m’explicaven aquesta història se’m posava la pell de gallina. On era l’autoestima d’aquest home? Què o qui li havia pres la pròpia dignitat? Quin món estem construïnt en què la gent, per ser gent, per ser humil, per ser Huilliche (o qualsevol altre cosa), no té cap apreciació positiva d’ella mateixa? Definitivament aquest no és el món en què jo vull viure, no és el món on em sento còmode, el món que voldria que existís al meu voltant... Per tant més enllà de les petites o grans mesquineses humanes, aquest fet m’anima a seguir pensant que un altre món és possible, ni que sigui a base d’omplir el món de premis que puguin retornar a algú coses que mai li haurien d’haver pres!
Canviant radicalment de tema, hem començat l’estiu i amb ell estrenem la vitalitat estacional de la illa. Una novetat d’enguany és un festival de documentals que tindrà lloc el proper mes de febrer. Tot i que de manera molt incipient, ja té un lloc web que us convido a conèixer: www.festivaldocumentaleschiloe.cl El Festival a més de ser important per ell mateix, és important per a mi, perquè finalment a mi m’ha permès començar a treballar. Més que una feina, és el que aqui anomenen un pituto. Poques hores i pocs dinerons, però que com a mínim em permeten retornar al món dels ocupats. La feina: suport a la organització, de moment tasques més o menys administratives força simples, però com a mínim és feina!
Per acabar de fer una barreja explosiva en el text d’avui, us voldria recomenar un altre lloc web. El de la campanya Stop Bolkestein: www.stopbolkestein.org. Feia temps que no transmetia missatges subversius per la xarxa i els bons costums no s’han de perdre mai. Aquesta campanya, en contra de la Directiva Bolkestein que està a punt d’aprovar la Comissió Europea i que pretèn obrir la porta a la privatització de serveis públics bàsics i sotmetre’ls al control (més aviat descontrol) dels mercats. Com que segueixo pensant i defensant que una altra Europa és possible, malgrat les constitucions i altres coses rares que volen aprovar, penso que és important difondre accions com aquesta. Si us he convençut o us convenç el web, podeu signar en contra d’aquesta directiva al lloc: http://www.stopbolkestein.org/index.cfm?Content_ID=6782868
Crec que avui em quedo aqui, ara que sóc un home responsable i que treballo, tinc menys temps per escriure. Ai quina gràcia que em faig!
