De cap de setmana en cap de setmana
Avui estreno espai per escriure i recupero alguna cosa que semblava que havia perdut des de que havia arribat a Chiloé. Estic utilitzant l’ordinador de na G per escriure i ho faig a casa seva, el que recupero és passar un vespre de cap de setmana tranquil·lament a casa... Si, per la tranquil·litat d’alguns segueixo sent capaç de quedar-me a casa i no sortir, espero B que això et permeti recuperar el son! Bé crec que tot plegat necessita alguna explicació. És dissabte a la nit i demà a les 7 del matí agafo un bus per anar cap a l’Argentina, no és que de sobte hagi decidit canviar de país, simplement és que està a punt de caducar el meu visat i he de creuar la frontera, per després tornar a entrar. Per poder estar a l’estació de busos tan d’hora em calia quedar-me a dormir a Castro (per variar) i com ja sabeu ho acostumo a fer a casa na G, però ella tenia un sopar amb la gent de la feina, així que la meva primera idea ha estat veure una peli, però després m’he repensat i he optat per escriure una mica sobre les meves darreres activitats. Ara m’adono que una de les novetats d’aquest ordinador és que té instal·lat el corrector en català, en canvi sóc incapaç de trobar la c trencada, no pot ser tot perfecte, no? Espero que perdoneu la interrupció del meu relat, però és un esdeveniment important per a mi.
Per ser del tot sincer també he de dir-vos que aquest sobtat atac de gaudir de la “llar” em ve després d’haver anat a dormir el dijous gairebé a l’hora de munyir i de veure ahir una peli, per tant tampoc es pot dir que sigui tan bon minyó de cop i volta! Per cert la peli, feia temps que tenia ganes de veure-la: Primavera, estiu, tardor, hivern... i de nou primavera. Interessant, de fet m’ha deixat amb una estranya sensació que hi he de pensar una estona amb calma, per acabar de treure-li tot el suc. Demà tinc unes quantes hores de bus per fer-ho.
Bé deixem la introducció i entrem en matèria. Com diu l’encapçalament parlaré de caps de setmana. Ara treballant, els esdeveniments importants (però no únics) queden aplaçats al cap de setmana. Un comentari sobre la feina: fins ara m’he dedicat bàsicament a acabar de lligar les aportacions econòmiques (la majoria en espècies) de diferents empreses al Festival, a recopilar els logos de cada una d’elles i facilitar-los als dissenyadors del web (que espero que ja haureu visitat) i dels cartells i als creadors de l’anunci per a la televisió nacional. D’ara endavant el pes passarà a encaixar els diferents actes en la graella del festival i sobretot a intentar preveure les feines que els membres de la organització haurem de fer en cada moment, per evitar tenir massa ensurts a darrera hora... Ja us aniré explicant.
Comencem amb els actes del cap de setmana passat, concretament del diumenge. Diumenge passat va ser un gran dia, no només perquè aquell dia va guanyar les eleccions la que ja és la primera Presidenta de Xile, també perquè les eleccions no les va guanyar un empresari amb certes dosis de populisme (l’altre candidat) De fet m’adono que no he parlat massa del procés electoral, tot i que l’he viscut amb interès, bàsicament perquè la gent que m’envolta l'ha seguit de prop, però en general perquè ha estat un tema present al carrer, la meva impressió, és que molt més del que ho serien unes eleccions a casa. Però evidentment aquest tampoc és el més important del meu dia. L’element més important va ser un asado. El lloc ja el coneixia i és ben curiós perquè tot i que em va impressionar moltíssim, no us n’havia parlat. A la vora de la llacuna d’Auquilda un conegut, en S, hi té una casa de pel·lícula. El primer cop que hi havia estat va ser una tarda poc després de Nadal, de manera una mica inesperada en S ens va convidar a na G i a mi a acompanyar-lo, tenia la casa llogada a uns turistes i havia d’anar a treure-hi el cap per si necessitaven res. A part del paisatge, de la casa i del passeig en barca que vam fer aquell primer dia, jo crec que el que més em va impressionar, és que no tenia previst res i em vaig trobar amb un paisatge ben bonic i completament diferent d’altres que he anat trobant a l’illa. Però tornem al diumenge. L’asado va consistir en un bon tall de vacuno, fet de manera increïble (amb mel, all escalivat i orenga, el resultat immillorable) una mica de pollastre per omplir una mica i una petita aportació pròpia: pebrot escalivat, la llàstima és que només en van comprar un i verd, no es pot tenir tot! Ja us he parlat de la cerimònia de fer, menjar i viure un asado, però aquest tenia uns postres especials: remar una mica per la llacuna, a la tarda quan el sol va lluir banyar-se a l’aigua freda i reconfortant, va ser divertit compartir una copa de vi dintre de l’aigua, ho heu provat mai banyar-vos i gaudir d’una copeta de vi? Va ser un petit gran plaer que espero poder repetir en algun moment i que em permeto recomanar-vos. Però realment el millor va ser estar una pila d’hores en remull en una gran banyera de fusta plena d’aigua a l’aire lliure, aigua que s’escalfa amb una estufa de llenya (si en voleu alguna dada més: www.tinascalientes.cl). Indescriptible! De fet la intenció era seguir els resultats de les eleccions durant la tarda, però alguna cosa ens lligava a la banyera i a l’aigua i no vam poder saber els resultats fins que vam agafar el cotxe per tornar cap a Castro. Realment un dia inoblidable!
D’aquell diumenge salto a aquest cap de setmana que ha començat cultural. Ahir concert d’una cantautora xilena amenitzat amb algunes poesies recitades en directe. Estimulant. Crec que el fet que no en digui gran cosa més, simplement va lligat a que jo no tenia un dia massa inspirat, potser era per culpa d’haver dormit poc el dia abans? Qui ho sap? Avui l’hem començat assistint a la inauguració de la temporada d’exposicions del MAM (Museo de Arte Moderno) i que ha seguit amb un llarg dinar, concretament d’un dinar després d’un llarg aperitiu i una més llarga sobretaula. Això d’arreglar el món cada dia m’agrada més. Els meus acompanyants: na G, per variar, i n’St. Aquest és un personatge que apareix avui per primer cop al bloc, però que conec pràcticament des de que vaig arribar. A més m’obliga a trencar una tradició, anomenar a les persones amb la seva inicial, ja que la S ja pertany a un altre personatge. Ell és fotògraf professional, la llàstima és que no l’interessen gens els paisatges, el seu camp d’interès és l’arquitectura, tema que a mi em deixa bastant fred. De totes maneres és ben evident que en puc aprendre una pila de coses i en la mesura del possible ho faré!
Deixeu-me que us avanci algunes novetats sobre el meu futur. Finalment he pres la decisió de buscar un altre emplaçament per a la meva seu. Estar a casa d’en F ha estat un plaer i li estic ben agraït, però realment estar pendent del cotxe d’un altre (i el que és pitjor que ell estigui pendent de mi) no està fet per mi. Això d’haver de comptar amb espais de préstec tan sovint, em genera un cert malestar que vull trencar. És estrany haver de demanar permís per una banda (a qui m’acull) i disculpar-me per l’altra (a en F), simplement pel fet de voler fer la meva vida. Sigui anar a un concert o acceptar una invitació a sopar o veure una peli. No, no està fet per mi, per tant, tot i la complicació de fer-ho durant l’estiu, he de començar a buscar un nou espai per viure!
Bé crec que és el moment d’acabar el meu relat. Les següents activitats del cap de setmana? Doncs escriure la versió castellana del text i anar a dormir, que ja són més de les 12! Demà viatge llampec a Bariloche. Dimarts, de nou a treballar, moment en que espero poder penjar aquest text al bloc. El següent? Ja ho veurem!
