Nova casa
El darrer text l’acabava parlant d’aniversaris i amb aniversari (aquest cop en singular) començo avui. Dissabte a les 10 del matí vaig rebre la primera felicitació, ja l’agraeixo ja, però no calia que fos a les 10, podia ser una mica més tard, no? Però bé, que hi farem. Va ser una felicitació que incorporava una proposta d’anar al cap d’una estona al Festival del Cordero de Nercón. Bé, però això va ser una mica més tard, anem seguint un ordre cronològic que sinó em perdré! Com que ja m’havien despertat vaig fer mandres una estona més i em vaig llevar amb una gran tasca per endavant: fer l’equipatge. Si, dissabte vaig preparar la meva mudança! De fet ho he dit bé, la vaig preparar, ja que simplement vaig deixar-ho tot a punt per fer el transport en una altra ocasió. De fet vaig preparar l’equipatge i una petita bossa d’emergència per al cap de setmana. El motiu? Ben simple no tenia transport ja que en F era fora, va passar el cap de setmana a Santiago per deixar en T allà. Així que quan vaig tenir totes les meves coses empaquetades, vaig baixar tot passejant cap a Castro. Pero amb quin destí? Doncs bé el meu destí, la meva nova casa és la casa de na C. Just arribar a Chiloé ja m’hi vaig allotjar un parell de setmanes i ara hi torno, per tant la meva nova casa, compartida amb no sé quanta gent més és a Castro. Però bé deixem aquest tema i seguim amb el relat.
A casa na C simplement vaig deixar les 4 coses que duia i vaig tornar a sortir, m’esperaven per sortir cap a Nercón. Nercón és una petita població a 10 minuts de Castro (en vehicle a motor), de fet més aviat és un barri, apartat, això si. Amb identitat pròpia, pero que pertany al municipi de Castro. Es podria perfectament comparar amb la república independent d’Amaroz. Pels que no ho coneixeu, ho sento no he trobat cap altra element millor per a la meva comparació, és un barri de Tolosa, però sense continuitat amb la vila. La veritat és que era la meva primera assistència a un esdeveniment d’aquest tipus però durant l’estiu me’n faré un fart. Cada cap de setmana n’hi ha. En que consisteix? Ben simple: menjar, música i activitats tradicionals... En aquest cas concret la veritat és que no hi havia massa gent, per tant després d’una espera ben curta vam poder obtenir una ració d’asado de cordero de la que vam gaudir amb alegria i bonhomia. Després algunes curses de sacs i concurs d’estirada de corda. Les competicions: per edats, sexe i els del país (Chiloé) contra els altres. Jo com que no sóc chilote però no em sento de fora no vaig saber en quin bàndol competir i per tant simplement m’ho vaig mirar!
Després d’això retorn cap a Castro, concretament a casa na C, o potser ara hauria de dir a casa? Segurament aquesta seria l’opció més correcta! Bé all¡a hi vaig trobar a na C i a na P, la seva filla, amb les que vaig compartir una bona estona de xerrar relaxadament... Un deu. I a més aquí vaig rebre el meu primer regal un polerón, jo en diria un jersei, segons qui en diria un niqui, en tot cas el més important és que té al pit unes lletres on hi diu Chiloé. Un element més per a la meva colecció d’elements chilotes. Després de nou a voltar i al vespre soparet tranquil a casa na M, amb ella, na G i en S. I després de sopar, vam aprofitar que teníem disponibilitat de vehicle per anar cap a la platja. La veritat és que feia vent, però buscant algun lloc a recer, s’estava prou bé. Xerrant, xerrant van passar les hores sense ni tan sols adonar-nos-en! De fet quan el fred ens va vèncer i vam tornar cap a Castro ens va sorprendre no trobar cap bar obert, pensàvem que eren quarts de 4 o les 4. Quan vam mirar el rellotge, qui mira el rellotge en cap de setmana i quan estàs gaudint del que fas? Doncs això que quan vam mirar el rellotge sorpresa, sorpresa: eren quarts de 6! A dormir.
L’endemà de nou aprofitant que na G tenia a disposició un vehicle de la seva empresa, vam sortir a passejar. Vam sortir cap a les dues en direcció nord, per girar ben aviat cap a l’est i poc després cap al sud. En definitiva, vam passar el dia (o la tarda) , a la riba est de l’estero de Castro: Rilan, la llacuna Hueico, Carahue on vam dinar cap a les 4 i on vam fer una llarga migdiada (la nit havia estat curta) i després cap a Castro d’hora que na G tenia feina: està preparant un article com a cloenda de la seva tesi del màster en Oceanografia.
Dilluns al migdia vaig dinar amb en F a casa seva i allà vaig rebre un altre regal: uns pantalons curts que em faran força servei en aquest mig estiu que estic vivint per aqui. Evidentment a més de dinar també vaig aprofitar per moure tots els meus fòtils.
Ara m’adono que no us he parlat de les meves activitats de divendres, concretament de la inauguració del cinema a Castro. Bé en realitat no és un cinema, sinó que és el Centro Cultural, de la Municipalidad (Muni per als amics). Fins a l’any 78 havia estat un cinema i ara recupera aquesta funció amb projecció de películes comercials de divendres a dilluns. Doncs bé malgrat el so va ser horrible, vam estrenar la temporada amb Harry Potter i el calze de foc (suposo que en català deu ser aquest el títol) aquesta ja ha passat per Barcelona? Quin número de la saga és? La quarta? La cinquena? Bé va ser una estona entretinguda (sobretot perquè hi vaig anar amb invitació) i em va permetre conèixer un producte Potter. Em va agradar que encara que hi hagi bons i dolents, destaca molt més la cooperació entre els bons que la competició entre ells i contra els dolents: és un conte políticament correcte, no? Ara la llàstima és que tot i tenir cinema em sembla que hi aniré a veure ben poques pel·lícules ja que dubto que n’arribin gaires de la meva corda...
Vull fer també una repassada dels integrants de la casa de na C, a més d’ella i de la seva filla, conviuen amb mi: n’A, estudiant de Disseny industrial en prèctiques a Bosque Modelo; na C, estudiant d’infermeria en pràctiques a l’hospital; en C, veterinari que treballa en una consultora, especialitzada en sanitat de salmons; n’E, tecnòleg mèdic (un nom ben extrany per una feina que a casa crec que faria un biòleg de la branca sanitària) i que treballa a la mateixa empresa; en J, dentista colombià i la seva filla, na M; i finalment recent arribat i amb qui ni tan sols he pogut parlar, en S, enginyer forestar que també arriba de pràctiques a Bosque Modelo.
I finalment fem una repassada de comunicacions rebudes i fallides per a felicitar-me. Primer les fallides: el telèfon. Entre qui tenia un número de més, qui tenia un número equivocat i jo que em vaig passar la major part del cap de setmana sense senyal, sé que n’A, n’A, na M, n’O i n’O no van poder contactar amb mi de cap manera. Ho sento i gràcies. En canvi si que ho van aconseguir la mare (ella ja té més pràctica en aquest tema i va tenir sort de trucar-me en una estona en què tenia senyal, just mentre baixava caminant cap a Castro) i na P, que va tenir la sort dels principiants en trobar-me al vespre mentre passejava per Castro i ella tot just arribava a casa després d’haver passejat per entre els foguerons de Sant Antoni una estona i haver-ne fugit per culpa del fred!
I ara les electròniques, algunes de divendres i la majoria de dilluns. N, m’encanten els trens; M, O, I i X, m’encanten els dibuixets però m’agraden més els pastissos en directe; M i M, gràcies, la tecnologia tampoc ha de ser una barrera per a enviar una felicitació, no? Gràcies A per fer d’intermediària; L 1,5 metres de neu al Montseny? Ninots de neu a Collserola? I perquè estaves davant de l’ordinador en comptes de gaudir de tot aquest bé de Déu? Proper destí la Xina? I no podia ser Xile? Intentaré ser a Bràfim, gràcies per la informació; F gràcies també per la informació de la calçotada, no sóc molt donat als “piscosauer”, per dos motius: no m’agraden els licors, però a més és que em costaria trobar alguna cosa que no sigui pisco sour, ja saps els xilens són molt seus!; J no vaig celebrar l’aniversari en bermudes, més que res per que no en tenia, però el dilluns ja vaig fer servir els que em van regalar; B i V ja ho entenc això de que em feliciteu per la feina i també el mal rotllo que això genera!; M sense cap mena de dubte que vaig estar envoltat de gent que m’aprecia, aqui i allà, l’apreci crec que no entèn de distàncies ni de barreres; A efectivament, vas encertar el dia; I jo vaig deduir correctament la teva edat i tu vas encertar el meu aniversari; J, A, M i C, agraeixo felicitació i foto, crec que serà la primera que penjaré al bloc, puc lluir de nebots, no? Només em troben a faltar les meves plantes? No sé si prendre-m’ho com una ofensa o com un elogi! Malgrat tenir nova presidenta per aqui encara no es noten canvis; J deixem els balanços per als economistes, però en tot cas 34, ens veiem al Brasil? Tan de bo!; A evidentment des d’aqui també se’ t troba a faltar i més si em parles d’una banda sonora mentre escrius a càrrec de Cesaria i Pedro...
Finalment alguna traducció que necessito:
· Zorionak, zure urte betetzea, zorionak eta zuretzako. Entenc que és una cançó de felicitació, no? Excepte el zorionak (felicitats) tota la resta em sona a xinès.
· Ondo pasa eta muxu asko laster arte. Alguna cosa + i molts petons + alguna cosa més.
· Laztana faltan somatzen zaitut. Et trobo a faltar “carinyo” + alguna cosa més, no?
Bé fins aqui aquest llarg text en que heu participat alguns de vosaltres, els altres tot i que no us he citat també hi sou!
Como van los documentales.....tendremos ue conversar sobre eso que no me los quiero perder.
Saludos (Comment this)
como pretendes que aprenda catalán si no actualizas tu blog???
T'estimo!
(Comment this)