Dilluns gos!
Avui és dilluns, és un dilluns gos. En que m’he passat el matí a casa i la tarda davant l’ordinador llegint i responent correus...
Deixeu-me fer un comentari sobre la meva ortografia. Fa uns dies rellegint els meus propis escrits vaig sentir vergonya de la meva pròpia ortografia, tot i que sempre rellegeixo els meus textos em vaig adonar que se m’escapen força errors. En demano perdó i procuraré esforçar-m’hi una mica més, no crec que sigui superflu! Un cop dit això intentaré escriure alguna cosa de la meva darrera setmana.
Feina, feina i feina.
I fins aqui el meu text d’avui.
No, la veritat és que ha estat una setmana molt dura. Molta feina i ritme frenètic. El dia començava cap a les 9h a l’oficina, després cap a dalt al Parque Municipal on es desenvolupa la Feria, on em tocava anar amunt i avall coordinant al grup de Guies, donant-los feina, perseguint als escaquejats, intentar resoldre imprevistos... M et sents indentificada amb totes aquestes tasques? El dimecres va ser el pitjor dia, no vaig poder sortir d’allà fins a les 21.30h i a les 21h tenia un sopar amb els membres de la organització i el jurat del Festival. Vaig arribar tard, però vaig arribar. Finalment cap a quarts d’una al llit. L’endemà més del mateix. Cada dia en acabar la feina, em trobava amb els companys del Festival i compartíem una estona més o menys distesa de reunió, prendre once, fer algun beure... Divendres per fi vaig tenir la oportunitat d’assistir a la primera sessió del Festival, on vaig tenir el plaer de veure un documental i mig de la mostra. Dissabte de nou feina i sortir corrents cap a la Ceremonia de premiación y clausura, sort que el Parque i el MAM estan molt a prop! Bé allà vam saber el guanyador del Primer Festival de Documentales de Chiloé: “Kar Chamnsna” un documental sobre la vida d’una de les darreres famílies kawesqar (crec que s’escriu així), una ètnia gairebé desapareguda del sud de Xile. Molt interessant. Després dels premis, els discursos i les felicitacions, un bon cóctel de comiat: salmó i papas nativas. Dos productes ben chilotes, tot i que amb motxilles ecològiques i socials ben diferents!
Després ens va caldre acomiadar a tothom i recollir totes les instal·lacions per deixar el MAM a punt per als visitants de l’endemà. Però encara no acaba la nit: a continuació festa de comiat. A les 3 la meva responsabilitat em va fer plegar veles per anar a dormir, el diumenge encara calia treballar!
I diumenge traca final a la Feria. Per començar va estar tot el dia plovent (dissabte ja havia plogut fins a migdia), però en tot cas va permetre tancar una setmana dura de feina, però també de compartir amb gent diversa i de conèixer aquesta illa des d’una altra perspectiva! De la setmana voldria destacar alguns breus:
- En S em va presentar al seu pare com: el español más estresado de la Feria. En tot cas li perdono l’error i en aquell moment no era el moment d’explicar-li que jo no me’n sento d’espanyol. Alguna estona ja li explicaré que indepentment del que digui el meu passaport, jo sóc català. L’altre element és que té la seva gràcia que ell em digués això perquè ell era el més estressat de la Feria!
- Ahir vam compartir una ampolla de chicha. La chicha seria la variant local de la sidra. Jo ja l’havia tastada al camp, un líquid bastant espés i mig tèrbol. Suposo que ben lògic en un beuratge completament casolà, ja que aqui no es fa per vendrela, sino gairebé exclusivament per a consum propi. La que vam tastar ahir, era molt gasosa, gairebé amb tant de gas com un refresc! Evidentment em vaig veure obligat a escanciarla, sino era gairebé imbebible! Els que la van tastar, van estar d’acord que millorava enormement, tot i que pel meu gust encara en tenia massa de gas.
- Planificar la feina és imprescindible, però en un esdeveniment com aquest, sempre apareixeran imprevistos. Tot i així potser no en calien tants!
- He sentit en pròpia pell un cert racisme que encara no havia sentit mai. M’ha sorprès sentir-me així després de 3 mesos i mig de ser en aquest país. Algunes de les persones amb qui he topat m’han mostrat la pitjor cara de la seva illa: gent agressiva (només verbalment, per sort) amb el que és de fora, en aquest cas el de fora sóc jo. Una de les possibilitats que comentàvem avui, és que fins ara les persones amb qui he tingut contactes ocasionals em veien com un turista. Ara m’han vist treballant i això és molt diferent.
- Finalment entre la Feria i el Festival he esdevingut un personatge públic que es dedica a concedir entrevistes: dues a la ràdio, una al diari (amb foto inclosa) i una altra a la tele.
Ara em queda acabar de tancar temes i pensar en el següent projecte!
