Vivències "chilotas"

Vaig prometre començar a escriure amb el chapalele, ho recordo, però abans he de fer una cosa més important: deixar verd en Juan Palomo, el teu comentari és inadmisisble. Quan escrivia en el darrer text, sobre les cames (de ciclista) de na V, vaig tenir el dubte de reescriure la frase per evitar cap malinterpretació. Vaig decidir que no calia, que tots sou prou inteligents per entendre que no em referia a res estètic, sinó a la musculació que li havien aportat 900 Km de ruta. Juan Palomo m'has decebut! Dedicat a treballar una mica més, tot seguint l'exemple del teus caps, i deixa de pensar en cames i en noietes franceses, que tots sabem que t'agraden molt! 

Bé ara ja estic més tranquil, ja puc anar per feina. El chapalele és una massa de farina lligada amb patata cuita i triturada. Quan està ben amassat es bull, amb la resta d'ingredients del curanto.

Després de dinar ens vam acomiadar de la gent, cadascú se'n tornava cap a casa seva, però na V i jo vam aprofitar que ens oferien la possibilitat de quedar-nos una nit més al lloc on ens vam allotjar (i també de franc) per quedar-nos i conèixer una mica més la zona. Però abans de conèixer, necessitàvem una migdiada reparadora. Després de nou dalt de la bici en direcció a Detico i després cap a Quechu. Detico és una petita població costanera, Quechu és un petit llogarret, també costaner de població dispersa. Vam arribar en el millor moment per a ells, en el pitjor per a nosaltres. Vam arribar en mig del Festival Costumbrista, just en un moment sense activitat i en el que vam suposar la novetat, imagineu-vos, un llogarret apartat on pràcticament no deu arribar ningú, que de sobte arribin dos desconeguts i a més en bicicleta! La repassada que ens van fer de dalt a baix totes les persones que hi havia  al lloc va ser d'escàndol, tenen tema per a parlar per les properes setmanes... Per a nosaltres va ser el pitjor moment, perque evidentment no volíem ser objecte de tanta atenció!

Vam passejar una estona per la platja i després vam tornar al lloc per menjar una miqueta. Volíem alguna cosa lleugereta per tornar amb la bici cap a Queilen. L'única opció era el mote con huesillo. El mote és blat bullit i el  huesillo és un durazno (préssec) sencer deshidratat, tot junt cuit i servit amb almíbar. Nutritiu i més o menys refrescant. De tornada a mig camí en vam (segurament hauria de dir en vaig) tenir ben bé prou i vam fer dit, no ens va costar gaire trobar una camioneta que ens carregués fins a Queilen. Allà, relaxadament, descansar una mica, menjar unes empanades i dormir.

Diumenge ens vam llevar amb un sol radiant que ens va animar a carregar tots els nostres trastos i iniciar el nostre camí. Quan dic carregar vull dir que na V carregava gairebé tot en les alforges i jo anava amb una motxilla petita a l'esquena. El nostre primer destí va ser Aituy, amb una bonica platja i una petita esglèsia, el poble sense ni adonar-nos-en el vam passar de llarg. Vam estar una estona a la platja veient un grup de 5 o 6 dofins a uns 25 metres de la costa (ara recordo que el dia anterior ja n'havíem vist des de lluny, a Quechu), fins que uns amenaçadors núvols de tormenta ens van fer retornar al tema, vam estar valorant quines opcions teníem i mentre ho feiem vam veure que els núvols s'allunyaven de nosaltres i descarregaven amb força al mar, davant nostre. Quan finalment vam decidir seguir vam adonar-nos que darrera nostre hi havia uns terribles i amenaçadors núvols. De fet la tormenta s'havia dividit deixant una clapa "damunt" nostre, però no deixant-nos lliures de núvols. No duiem ni 5 minuts dalt de la bici que va començar a ploure, primer suau i en uns minuts amb força, de manera que vam buscar aixopluc fins que va deixar de ploure, vam poder seguir amb algun plujim i de tant en tant havent de buscar refugi en algun paradero del bus. Però finalment vam poder arribar fins a Lelbún, següent destí. El lloc bonic, remot, amb poc moviment, boniques vistes i sobretot amb una platja exquisita, on espero poder tornar en algun moment per plantar-hi una carpa (tenda) i passar-hi alguna estona més. Des de Lelbún vam tornar a la carretera principal amb la intenció d'agafar el bus i tornar cap a Castro: estàvem mullats i cansats! Quan arribàvem a la carretera el vam veure fugir davant nostre, el següent passava 3h i 15' més tard! Vam seguir una mica més, però ni les cames ni la pluja acompanyaven més. Finalment vam buscar aixopluc de nou en un paradero, amb la intenció de fer dit. Una hora llarga més tard vam tenir la sort que ens carreguessin a tots dos i a les dues bicicletes en una camioneta (en aquest país els vehicles estil pick up són molt comuns, per tant no era tan difícil que algú ens portés) D'arribada a Castro, de nou amb sol, cap a casa, dutxa... i tornar a sortir. M'esperaven per veure una peli.

Sorpresa, sorpresa abans però em va tocar carregar llenya! Jo necessitava descansar i no treballar més! Afortunadament no va ser molta estona, però tot i així va ser dur. El cap de setmana va acabar amb un resultat de: competició esportiva + 15 Km en bici el dissabte a la tarda + 18 o 20 el diumenge + carregar llenya. Per no estar gaire en forma crec que era més que suficient. Per tot plegat l'altre dia escrivia que estava postulant a l'Iron Man Chiloé, una activitat que afortunadament no existeix, però que si segueixo així crearan només per a mi. Més que innecessari fer tanta activitat esportiva tan concentrada! 

Dilluns vam estar xerrant amb na G de fer algun projecte d'educació ambiental junts, alguna cosa relacionada amb el medi marí, poc conegut i poc treballat aqui, quan és una realitat immensa! De moment la idea hi és, ara caldrà buscar el moment de passar de l'embrió a una realitat concreta. Ho anirem fent!

De dilluns faig un salt fins al dijous, va ser un dia ben productiu. Vaig tenir diverses converses de possibles feines, força engrescadores i vaig rebre també una invitació per assistir a un matrimonio. Felicitats S, felicitats, J. Ni tan sols sabia que es casaven per tant va ser una sorpresa, de fet una grata sorpresa. Em va fer molta illusió per ells, evidentment, però també pel fet de rebre una invitació, de que em vulguin fer partíceps de la seva festa. De fet fa temps que els conec, tots dos són molt macos, pero no els conec tan com això. Per tant va ser una sorpresa ben agradable que em vulguin convidar... Ja us explicaré com va el gran esdeveniment!

Per acabar, alguns breus respecte comunicacions que he tingut amb vosaltres:

• O moltes gràcies per la trucada, no saps com és d'agrair sentir una veu en català! A més em va ser molt útil xerrar amb tu.
• O zorionak pel canvi de feina. Sé que et dec un correu!
• C, ja n'hi ha prou! Agraeixo els detalls sobre la manifestació a Barcelona i sobre l'estat en que esteu deixant aquest (meu) país. Agrairé més informes, tan de bo que puguin ser més positius!
• Na L em suggeria substituir les inicials dels personatges per sobrenoms. La veritat, em fa una mica de mandra, ja m'havia acostumat a escriure inicials (a més és més curt). Segur que cal?