Vivències "chilotas"

Per començar, inexcusablement, avui he de felicitar a n'A, en el seu sisè aniversari. Ja has estrenat els teus patins nous? Has bufat les espelmes? Has demanat un desig ben bonic? Això espero i que, sobretot, se t'acompleixi! Per cert, aquí a Xile es demanen tres desitjos al bufar les espelmes del pastís, ¿que et sembla?

Definitivament ha arribat l'hivern. El temps està frioso, va plovent, però mai tant com em van anunciar. Definitivament aquest sembla que serà un hivern sec... En quant al fred, tampoc es que sigui polar, però al estar a la vora de la mar i freqüentment ennuvolat, el sol mai llueix massa i per tant la humitat es va quedant enganxada a tot arreu. Crec que tindré que donar la raó a aquells que em deien que la única manera de passar les tardes d'hivern, es al costat de l ‘estufa o millor al llit...

Potser a algú el sorprengui que després de tantes setmanes sense escriure res (gairebé un mes i mig allunyat de l'ordinador), comenci parlant com si just ahir haguéssim estat xerrant. Bé es que francament ni puc, ni vull fer un resum detallat de tot el que m'ha passat en aquestes sis setmanes. En tot cas faré unes referències als aspectes més importants d'aquest període, per que esteu en la meva mateixa òrbita (onda en dirien aquí) i poder seguir junts endavant, en aquest recorregut per terres insulars del sud del món...

I és que realment en tot aquest temps, han passat una pila de coses, algunes importants, altres molt importants... Com us deia en el meu darrer escrit, per setmana santa vaig iniciar unes "breus" vacances que m'han portat a recórrer una pila de llocs: Concepción, Talcahuano i Lota, amb na G; Santiago, Buenos Aires i Santiago, jo sol, amb les immillorables indicacions d'en R i na M, gràcies; Santiago, Valparaíso, Isla Negra, Santiago, Calbuco, bona part de Chiloé (Castro, Huillinco, Cucao, Chanquín, Laguna Huelde, Detif, Liucura, Puchilco, Aldachildo, Puqueldón, Queilen, Aituy, Lelbún, Chonchi, Villa Quinchao, Achao, Curaco de Vélez i Dalcahue), Puerto Varas i Puerto Montt, amb la mare i els oncles. Ha estat una cursa de gairebé un mes d'anar amunt i avall, realment molts llocs, moltes imatges, moltes situacions viscudes, moltes experiències per compartir... Però tot i així, això no ha estat el més important.

Per a mi, les coses més importants que han succeït en tot aquest temps, són les que segueixen. Per cert, per evitar suspicàcies, les enumeraré per estricte ordre cronològic.

La primera és, que des de que vaig escriure el meu darrer correu fins avui, en que pretenc reprendre la meva àrdua tasca d'escriure periòdicament les meves activitats, m'ha succeït una cosa per primer cop. Si, per primer cop tinc polola. Estic pololeando. Crec que la imaginació us pot ajudar, però en tot cas la anotació lingüística s'imposa, ¿no? Doncs és ben simple, polola i pololo, són dos xilenismes que s'empren per designar a la parella; per tant pololear significa, evidentment, sortir amb algú. Després d'aquest aclariment de tipus lingüístic, s'imposa un altre aclariment: contra qui? Bé pel que sé, algunes persones ja fa setmanes que fan travesses al respecte (fins i tot abans de temps), també per alguns comentaris vostres, crec que puc escriure sense por a equivocar-me, que com tots ja deveu suposar, la meva polola és na G. Moltes sorpreses? Ho dubto. Doncs això, que estic pololeando amb na G. La veritat és que m'agradaria explicar-vos un munt de coses, però ja aniran sortint, no us sembla? Al cap i a la fi el més important són els sentiments i les illusions compartides i aquestes evidentment queden en l'estricte terreny de la privacitat. Les que es puguin anar explicant, ja aniran sortint poc a poc.

Bé, una altra novetat important és que just després de sis mesos d'aterrar a Santiago, en el mateix aeroport, vaig rebre a la mare i als oncles. Evidentment aquest va ser un dia especial per retrobar-me amb la mare (res en contra dels oncles, però res a veure...), després d'una pila de mesos, després d'una pila d'esdeveniments del dia a dia no compartits o només compartits des de la distància... Bé tot just foren dues setmanes curtes d'estar junts. Intentant conèixer el màxim d'aquest país i, evidentment, intentant "posar-nos al dia" de totes les converses no mantingudes durant aquests mesos i regaloneando el que no havíem regaloneado en tot aquest temps. Però també això va arribar a la seva fi, tornaren cap a Barcelona i jo vaig tornar a Castro, on m'esperaven més novetats.

La darrera de les novetats implica una nova mudança, però aquesta, en si mateixa esdevé secundaria... Us sembla contradictori? Potser, però té la seva explicació. El tema important no és on visc sinó amb qui. Encara que a algú li pugui semblar una mica precipitat, estic vivint amb na G, per tant mudar-me o la casa en la que estic vivint, passen a segon terme, davant de l'esdeveniment d'intentar compartir un munt de coses amb la meva parella, amb la meva polola, tot aquest munt de coses que implica compartir el quotidià, els projectes, els grans esdeveniments i els petits aspectes... Evidentment davant de tant magne esdeveniment, per dir-ho ras i curt, només puc dir que em sento FELIÇ.

Un detall, aquesta novetat n'implica una altra, potser secundaria, però no menys important. Per primer cop en mesos, em sento còmode utilitzant el terme "casa meva". Independentment de com m'hagi sentit en les diferents cases que m'han acollit en els darrers mesos (cap queixa al respecte, de cap d'elles), en cap cas eren "casa meva", eren simplement "la casa", ara recupero el sentir-me com a casa, que no és poc. 

Bé i davant de tanta novetat, simplement m'he pres un espai per gaudir del moment i sobretot acomodar-me a totes elles. Per això gairebé no he estat en contacte amb vosaltres, malgrat ja porto dues setmanes a Castro, sense família a la que acompanyar a passejar. Necessitava centrar-me i això ho he fet tancant-me una mica en mi mateix, en les meves coses. Però bé, aquest breu lapse està acabant. Ja he escrit alguns correus, estic de nou en el bloc i he de començar a organitzar-me per generar alguna pastarrufa, perquè sinó la meva estada a Chiloé serà curta, molt curta, per falta de liquidesa...

Crec que per avui és suficient, us deixo reposar també de tanta novetat, seguirem xerrant!